La meva experiència amb l'escriptura

Em considero una escriptora competent tant en castellà com en català, doncs amb els dos idiomes puc escriure sense problemes, els entenc a la perfecció i els utilitzo a la meva vida quotidiana. Amb l’anglès ja no soc competent atès que no és un idioma que encara domini.

En un principi sembla que el fet d’aprendre més llengües dificulta l’aprenentatge de l’escriptura, ja que tothom pensa que si els nens comencen a donar les seves primeres passes en més d’un idioma alhora es poden fer un embolic per escriure i parlar-los bé. Però està comprovat que aprendre més d’un idioma alhora no implica una dificultat per aprendre a escriure, ja que poc a poc el nen les va diferenciant i acaba aprenent-les totes a la vegada, a més que l’esforç continu en aprendre diferents estructures, sons i normes els ajuda a desenvolupar encara més les seves habilitats lingüístiques, que els obriran noves portes per expandir aquestes capacitats en el futur.  

Crec recordar que vaig aprendre amb els clàssics quadernets on has de repetir la mateixa frase o la mateixa lletra molts cops per escriure-la de manera correcta i relacionant cada grafia amb el seu so. A partir de la lectura i de les redaccions de l’estiu, del nadal i del meu aniversari, vaig anar aprenent com s’escrivia. Totes aquestes activitats em van ensenyar a escriure però no crec que hagin estat les més adequades per aprendre, ja que semblava que havies d’aprendre a la força i sempre era el mateix, tot molt memorístic. A la secundària no feia res més que resoldre les avorrides activitats dels llibres de text i una que altra redacció sobre un llibre de lectura que imposaven els mestres.

Jo trauria els quadernets tant a l’escola com a casa i proposaria activitats significatives, dinàmiques i quotidianes per als nens, com una carta a algun familiar, una invitació del seu aniversari per als seus amics, escriure sobre allò que realment els hi agrada, etc.  on els nens pugin veure que l’escriptura és una eina imprescindible al nostre dia a dia, i per consegüent tinguin interès per seguir aprenent i mostrin inquietuds per poder millorar molt més tant amb la recerca i pràctica individual com ajudant als altres que aprenen amb més o menys dificultats. Així doncs, els nens s’han de sentir des del principi motivats per aprendre a escriure, perquè com diu Voltaire: L’escriptura és la pintura de la veu.

L’escriptura és una eina meravellosa per la comunicació entre les persones. Saber escriure, igual que llegir, t’obre un ventall de possibilitats fantàstiques que pots gaudir. Encara que no ens adonem, nosaltres llegim i escrivim constantment: ho fem amb els anuncis del carrer, de la televisió, els cartells de les carreteres, les notícies, els missatges, etc. El poder de la lectura i escriptura pot sobrepassar les fronteres.