Em
considero una escriptora competent tant en castellà com en català, doncs amb
els dos idiomes puc escriure sense problemes, els entenc a la perfecció i els
utilitzo a la meva vida quotidiana. Amb l’anglès ja no soc competent atès que
no és un idioma que encara domini.
En
un principi sembla que el fet d’aprendre més llengües dificulta l’aprenentatge
de l’escriptura, ja que tothom pensa que si els nens comencen a donar les seves
primeres passes en més d’un idioma alhora es poden fer un embolic per escriure
i parlar-los bé. Però està comprovat que aprendre més d’un idioma alhora no
implica una dificultat per aprendre a escriure, ja que poc a poc el nen les va
diferenciant i acaba aprenent-les totes a la vegada, a més que l’esforç continu
en aprendre diferents estructures, sons i normes els ajuda a desenvolupar
encara més les seves habilitats lingüístiques, que els obriran noves portes per
expandir aquestes capacitats en el futur.
Crec
recordar que vaig aprendre amb els clàssics quadernets on has de repetir la
mateixa frase o la mateixa lletra molts cops per escriure-la de manera correcta
i relacionant cada grafia amb el seu so. A partir de la lectura i de les
redaccions de l’estiu, del nadal i del meu aniversari, vaig anar aprenent com
s’escrivia. Totes aquestes activitats em van ensenyar a escriure però no crec
que hagin estat les més adequades per aprendre, ja que semblava que havies
d’aprendre a la força i sempre era el mateix, tot molt memorístic. A la
secundària no feia res més que resoldre les avorrides activitats dels llibres
de text i una que altra redacció sobre un llibre de lectura que imposaven els
mestres.
Jo
trauria els quadernets tant a l’escola com a casa i proposaria activitats significatives,
dinàmiques i quotidianes per als nens, com una carta a algun familiar, una
invitació del seu aniversari per als seus amics, escriure sobre allò que
realment els hi agrada, etc. on els nens
pugin veure que l’escriptura és una eina imprescindible al nostre dia a dia, i
per consegüent tinguin interès per seguir aprenent i mostrin inquietuds per
poder millorar molt més tant amb la recerca i pràctica individual com ajudant
als altres que aprenen amb més o menys dificultats. Així doncs, els nens s’han
de sentir des del principi motivats per aprendre a escriure, perquè com diu
Voltaire: L’escriptura és la pintura de
la veu.
L’escriptura
és una eina meravellosa per la comunicació entre les persones. Saber escriure,
igual que llegir, t’obre un ventall de possibilitats fantàstiques que pots
gaudir. Encara que no ens adonem, nosaltres llegim i escrivim constantment: ho
fem amb els anuncis del carrer, de la televisió, els cartells de les carreteres,
les notícies, els missatges, etc. El poder de la lectura i escriptura pot
sobrepassar les fronteres.
